Com cada any, ahir a la nit, els fallaires lauredians van sortir per fer rodar les falles, recorrent tota la vila i finalitzant a la plaça de la Germandat on es representa el Ball de fallaires.

El primer document escrit on es parla de falles que s’ha trobat data del 1906 i és un dels relats del folklorista català Salvador Armet, comte de Carlet, on narra un viatge a Andorra que va fer l’estiu de l’any 1905 i descriu la cremada de falles la nit de Sant Joan.

El 23 de juny  de 1987,  una colla de joves va recuperar la tradició de les falles a Andorra la Vella, mai del tot oblidada. Ho van fer amb falles d’escorça de beç tal com s’havia fet antigament.

Per la tradició històrica de la festa i la seva singularitat i vitalitat, el 23 de juny del 2010, el Govern d’Andorra va incloure les falles d’Andorra a l’Inventari general del patrimoni cultural com a festa d’interès cultural, patrimoni immaterial d’Andorra.

Any rere any la festa de les falles s’ha anat recuperant i assolint més presència i protagonisme en altres poblacions del Principat: el 1997 a Sant Julià de Lòria, el 1998 a Encamp, el 2000 a Escaldes-Engordany, i el 2018 a Ordino.

L’1 de desembre del 2015, les falles van ser reconegudes internacionalment. La Unesco va incloure la festa en la Llista representativa del Patrimoni cultural immaterial de la humanitat gràcies a la candidatura multinacional Les festes del foc al solstici d’estiu al Pirineu, integrada per 63 pobles d’Andorra, Espanya i França.