El passat 25 d’agost la ministra de cultura i esports, Sílvia Riva, acompanyada de Laura Mas, cònsol major d’Encamp, David Astrié, cònsol menor d’Andorra la Vella, Josep Majoral, cònsol major de Sant Julià de Lòria i Rosa Gili, cònsol major d‘Escaldes- Engordany, van visitar els treballs d’intervenció arqueològica de la Farga del Madriu. El projecte, pilotat pel departament de Patrimoni Cultural, té per objectiu salvaguardar aquest jaciment arqueològic i potenciar un emplaçament singular i exemple únic de la farga catalana del segle XVIII inèdit als Pirineus.
La Farga és un jaciment arqueològic declarat Bé d’Interès Cultural que es troba ubicat a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, un paisatge cultural considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. És el primer projecte de conservació integral que es fa a la vall, i tindrà una durada de tres anys. L’equip està format per tècnics del laboratori LAPA_IRAMAT, de l’Associació des Bâtisseurs en Pièrres Sèches, i del Departament de Patrimoni Cultural del Govern, a la Vall del Madriu-Perafita-Claror i del comú d’Andorra la Vella, que aprofitaran l’estada dels especialistes de la pedra seca per formar a tècnics propis.
Junt amb l'agricultura i la ramaderia, la siderúrgia ha estat un dels pilars de l'economia andorrana en l'època moderna. Entre els segles XVIII i XIX s'estima que hi va haver 16 fargues a Andorra, 8 de les quals van funcionar de manera simultània. Una d'elles és la que es coneix com la Farga d'Escaldes, que es va aixecar a la vall del Madriu al lloc que avui s'anomena Solà de la Farga. El domini de la farga s'estenia des del sector d'Engolasters i de l'obac d'Escaldes fins a les capçaleres de les valls del Madriu, Perafita i Claror.
La Farga és un jaciment arqueològic declarat Bé d’Interès Cultural que es troba ubicat a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, un paisatge cultural considerat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. És el primer projecte de conservació integral que es fa a la vall, i tindrà una durada de tres anys. L’equip està format per tècnics del laboratori LAPA_IRAMAT, de l’Associació des Bâtisseurs en Pièrres Sèches, i del Departament de Patrimoni Cultural del Govern, a la Vall del Madriu-Perafita-Claror i del comú d’Andorra la Vella, que aprofitaran l’estada dels especialistes de la pedra seca per formar a tècnics propis.
Junt amb l'agricultura i la ramaderia, la siderúrgia ha estat un dels pilars de l'economia andorrana en l'època moderna. Entre els segles XVIII i XIX s'estima que hi va haver 16 fargues a Andorra, 8 de les quals van funcionar de manera simultània. Una d'elles és la que es coneix com la Farga d'Escaldes, que es va aixecar a la vall del Madriu al lloc que avui s'anomena Solà de la Farga. El domini de la farga s'estenia des del sector d'Engolasters i de l'obac d'Escaldes fins a les capçaleres de les valls del Madriu, Perafita i Claror.