El Encuentro de la Virgen de Canòlich

Verge de Canòlich

El darrer dissabte del mes de maig se celebra l’aplec de Canòlich, una de les festes més populars de Sant Julià de Lòria i de les més importants de la primavera a Andorra.

És un símbol d’identitat, ja que es fa en homenatge a la Verge de Canòlich, patrona de la ciutat, i es pot considerar un dels primers dies de germanor a l’aire lliure que tenen lloc al Principat. És, conjuntament amb l’aplec de la festivitat de Meritxell, un dels més concorreguts. De fet, aquests dos romiatges inicien i tanquen el cicle d’aplecs que comencen amb el bon temps del mes de maig i acaben al setembre.

Des del segle XVIII, segons consta a les actes del Comú de Sant Julià de Lòria, té lloc l’aplec de Canòlich i des d’aleshores s’ha fet cada any ininterrompudament amb una gran afluència de públic. Aquestes característiques aporten a aquesta festa els valors de la tradició, la continuïtat, la vitalitat i la solidaritat.

Santuari de Canòlich

El Santuari de Canòlich està situat a l’oest de la parròquia de Sant Julià de Lòria, a 1.635 metres d’altitud, i està envoltat dels boscos que pertanyen a Bixessarri, el poble de Civís, la vall de Sant Joan Fumat i la vall de Fontaneda.

Per la seva localització, els experts afirmen que el Santuari forma part del grup dels anomenats santuaris d’alta muntanya, molt relacionats amb la ramaderia i la transhumància durant l’època medieval. El fet que estigui situat en un lloc de pas entre diferents poblacions hauria pogut tenir també la funció de refugi per als viatgers.

Llegendes

Al Pirineu són moltes les imatges trobades, com la de la Verge de Canòlich.

La seva llegenda ens parla d’un ocell de colors que va indicar als habitants del país, concretament a un pastor, on volia que fos construïda l’ermita per venerar-la. Segons la tradició, havia estat amagada i va ser trobada el 14 de juliol de l’any 1223.

L'Església

L’església actual ha estat aixecada damunt d’una construcció d’època medieval, que va ser modificada al segle XVII.

El cor data del 1680. El 1879 es va engrandir la nau i el 1923 es va refer la façana. Va ser reformada entre els anys 1973 i 1979, repicant l’arrebossat pintat de blanc que cobria tot el parament, tant a l’exterior com a l’interior. El santuari conserva un retaule barroc del segle XVIII i uns murals de ceràmica, obra de l’artista Sergi Mas.

Ball de la Mare de Déu de Canòlich

És interessant observar que a part de diferents tradicions com el repartiment de pans beneïts, les ballades de sardanes o la interpretació dels Goigs dins l’ofici litúrgic.

Des del 775è aniversari de la troballa de la imatge l’any 1998, l’Esbart Laurèdia, entitat sociocultural i folklòrica de la ciutat, ofereix el Ball de la Mare de Déu de Canòlich. Des d’aleshores s’ha representat ininterrompudament, i s’ha convertit en una tradició més, fortament arrelada a la festivitat.