La Festa Major

Festa pel juliol

La Festa Major de Sant Julià de Lòria se celebra sempre el darrer cap de setmana del mes de juliol.

Són moltes i diverses les activitats que se succeeixen els darrers dies de juliol a la ciutat, però són les danses les que tenen un protagonisme especial com a expressions del folklore més viu. Els balls i les seves músiques són fruit de l’imaginari social i per aquest motiu tenen un gran valor identitari. En el cas de Sant Julià de Lòria, hi destaquen la Passa, el ball Cerdà i el ball de la Marratxa, que tenen lloc el dilluns de Festa Major.

La Passa

La Passa és la primera manifestació tradicional que té lloc el dilluns de festa Major al matí.

És una cercavila de parelles de joves, solters i solteres, que recorre els carrers del poble. Al davant de la rua se situa la primera de les parelles que té previst casar-se durant l’any, tots dos esdevenen els fadrins majors, i els segueixen la resta de les parelles, començant pels més grans i acabant pels més joves, de manera que formen una cadena humana. La Passa acaba el recorregut a la plaça Major, on el noi de cada parella convida la noia a un vermut i la noia el convida a dinar a casa seva.

El Ball Cerdà

Un cop els balladors de la Passa arriben a la plaça Major, la cobla interpreta la música del Ball Cerdà.

Els fadrins majors obren el ball, i les noies conviden a ballar els nois amb una barretina. L’estructura és la d’una dansa que es balla en parella i es punteja, com les que es ballaven a l’època medieval i que estan documentades des del segle XVIII.

El Ball de la Marratxa

De totes les activitats folklòriques i tradicionals de la festa, el Ball de la Marratxa és el més solemne.

Actualment es fa a la plaça Major el dilluns de festa a la tarda. Aquesta dansa també és la que més evoca la identitat andorrana de totes les que es ballen a la Festa Major.

La Marratxa és una dansa senyorial que simbolitza la gènesi de l’antic coprincipat d’Andorra. Concretament representa el tractat de pau del 1278 que es va signar entre el comte de Foix i el bisbe d’Urgell, el primer Pareatge, i que fou la gènesi del nostre país.

El ball

El ball consisteix en dos dansaires, un de casat i un de solter, que porten barret de copa alta engalanat amb les cintes dels colors de la bandera andorrana.

Els dos balladors, que representen el dos prínceps, han de tenir tres dones cadascun que es donin la mà com a signe d’un poder compartit i indivís. Les noies representen les sis antigues parròquies (actualment set) que conformaven el Principat. Van vestides amb indumentària tradicional, amb peces típiques des vestuari tradicional com són la ret, les mitenes, les vigatanes o la corbata.

Actualment és l’Esbart Laurèdia l’encarregat de mantenir, organitzar i conservar tant la dansa com el vestuari que l’acompanya.