Patrimoni festiu

Forta tradició

Sant Julià de Lòria destaca per una forta tradició pel que fa al seu patrimoni festiu.

Són moltes les expressions de cultura popular durant el transcurs de l’any que inclouen danses, cançons, tradicions i costums fortament arrelats a la vida dels habitants de la ciutat.

La Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra defineix “el patrimoni cultural com un dels principals testimonis de la història, la identitat i la creativitat del país”. Atès que es reconeix el patrimoni immaterial de la mateixa manera que es reconeix el patrimoni material, es confereix a l’immaterial un paper actiu en la construcció identitària.

L’any 2009 es decideix estudiar el calendari festiu i les celebracions populars amb una arrel històrica i una participació significativa, i documentar les expressions i els rituals que les caracteritzen amb l’objectiu de fer un primer inventari. L’any 2010 s’inicia la primera mesura de reconeixement i de revaloració que s’aplica en l’àmbit de la salvaguarda de les expressions immaterials, i que motiva la primera inclusió de béns immaterials a l’Inventari general del patrimoni cultural. Existeixen quinze béns immaterials inventariats que corresponen a quinze celebracions declarades d’interès cultural, ja que compleixen els criteris generals d’inclusió, són part de l’imaginari col·lectiu i les quinze festes recorren tot el territori en el curs de l’any. D’aquestes quinze manifestacions de cultura popular, tres es celebren a Sant Julià: les Caramelles de Sant Julià de Lòria, l’Aplec de la Mare de Déu de Canòlich i la Festa Major de Sant Julià de Lòria.