Romànic

L’art preromànic i romànic andorrà ha preservat la seva essència, la seva senzillesa i la seva bellesa des dels segles XI i XII.

Campanars de torre

Les manifestacions artístiques d’aquest estil arquitectònic a Andorra destaquen per la seva sobrietat, les dimensions reduïdes dels edificis i la integració perfecta en el paisatge de muntanya propi del Pirineu.

Solen estar poc ornamentades i compten amb una sola nau, un absis i una porxada a l’entrada. Un dels signes més identificatius i importants d’aquests temples són els seus campanars de torre o espadanya, emprats com a mètode de comunicació entre pobles i com a element defensiu davant dels atacs. Pel que fa a l’interior, inclouen pintures amb una rica gamma cromàtica que elogien la divinitat: la majoria són obres de deixebles dels grans mestres catalans d’antany.

Sant Serni de Nagol

La situació geogràfica del país ha afavorit la conservació de més de 40 esglésies i monuments d’estil romànic, repartits en tot el territori.

D’aquesta quarantena de monuments set es troben al voltant de la ciutat, de les quals en podem destacar Sant Serni de Nagol, coneguda per les seves pintures romàniques. A l’interior, l’absis està cobert amb volta de quart d’esfera, s’hi conserva l’altar original i part de la decoració romànica (s. XII-XIII).

Aubinyà

En aquest sentit és interessant la iniciativa privada del municipi d'Aubinyà, molt proper a la ciutat, on es reprodueix un poble amb arquitectura d’estil medieval.

El lloc conté un mural artístic fet en ferro que recull personatges i llegendes tradicionals. El material d’aquesta peça artística i divulgadora no és casualitat, ja que tradicionalment la indústria del ferro es trobava molt arrelada al Principat.