Daniel Areny: el menairó de Certers

Força musical

Dins del món intangible de l'andorranitat hi ha el substrat d'homes i dones que en conformen conscientment la seva base. Entre aquests en destaquen uns feinejadors incansables, coneguts en el microcosmos mític andorrà com a menairons , que en constitueixen la síntesi dins d'un àmbit qualsevol, convertint-se en una representació essencial.

En Daniel Areny i Rossell és un d'ells. Encarna la força de la música, la necessitat de la seva expressió vital a través del cant i la dansa durant més de cinquanta anys. Va ser el creador, amb altres companys, de la Coral Rocafort el 1962, de l'Esbart Laurèdia el 1963 amb antics dansaires de l'Esbart Andorrà de Sant Julià de Lòria i la seva dona Esperança Ivern, i de la Coral Petits Cantaires Lauredians el 1971 i professor i cap d'estudis a l'Institut Andorrà d'Estudis Musicals de la seva creació el 1980 fins al 2004.

Va néixer a Certers el 25 de desembre de 1939.

A partir dels 11 anys va estudiar música amb el mestre Isidre Marvà que venia de la Seu d'Urgell, pagant-se ell les mensualitats, treballant com a aprenent de barber, en sortir de col·legi.

Cap als 17 anys va anar a Barcelona per aprendre l'ofici de perruquer. Aquest fet li va donar l’oportunitat de continuar els estudis musicals amb classes particulars amb la Srta. Gràcia del Conservatori del Liceu i de Pere Vallribera, el seu director, del que va rebre algunes poques però valuoses classes. Als 24 anys va obtenir els títols de professor de música (6 cursos) i piano (8 cursos) al Conservatori del Liceu de Barcelona, era l'any 1963.

Fins el 1976 va alternar la seva feina a la barberia amb donar classes de música particulars a les tardes arribant a tenir entre 40 i 50 alumnes. El 1976 va obrir la botiga d’instruments Musical Andorrà, i el 1980 va entrar amb plena dedicació a l'Institut Andorrà d'Estudis Musicals.

En Daniel Areny i Rossell ha sabut però elevar-se mantenint sempre un peu a terra, prova d'això és l'afecte que ha generat al seu entorn. Atrevit i emprenedor dins la societat andorrana que li ha tocat viure ha sabut evitar el sensacionalisme i el desequilibri.

Si la música és l'art que combina els sons a partir de les lleis de la melodia, l'harmonia i el ritme podem dir que en Daniel Areny i Rossell és un artista que ha melodiat, harmonitzat i ritmat a través del cant una bona part de la vida cultural andorrana del segle XX. És el compositor del Ball de Gegants i de Gegantons de Sant Julià de Lòria i diferents composicions en forma de sardana. El seu arxiu personal de músiques d’Andorra és molt extens (partitures, enregistraments, descripcions de danses, etcètera), així com la seva col·lecció d’instruments tradicionals. Destaquem també el seu fons fotogràfic, doncs la fotografia també és una de les seves aficions. No hi a festa, costums o tradició popular on no el trobem amb la seva càmera penjant del coll, documentant tot allò que té a veure amb la cultura popular.