Els artesans d’Auvinyà

Tranquil·litat i pau a prop de la natura, carrers empedrats, aire pur i bones vistes. Així és Auvinyà, un poble construït per iniciativa privada de la família Fiter, que es remunta al segle IX, quan existia un assentament anomenat Albigano, un nom que ha evolucionat amb el pas del temps fins a convertir-se en Auvinyà, probablement derivat de vinya.

L’any 2005, es va iniciar la construcció de l’eixample del casc antic, un projecte que es va allargar durant gairebé cinc anys i encara avui continua en expansió. Actualment hi ha vint cases i l’església dedicada a sant Ivo, que es van sumar a algunes cases pairals que ja hi havia al poble. “Un projecte fet amb il·lusió i en memòria del meu pare”, segons explica Ricard Fiter, l’artífex d’aquest projecte.

Ricard Fiter, advocat de professió, va haver de documentar-se molt i confiar en un equip d’arquitectes per recrear el que podria ser un poble andorrà de l’Edat Mitjana.

Ell mateix va anar dissenyant cadascun dels racons. No hi ha cap casa igual, cadascuna té una grandària i materials diferents, molts dels quals recuperats d’altres llocs d’Andorra. Hi ha dues torres medievals, vuit plafons de ferro que resumeixen totes les èpoques i la història del país, dos ponts romànics i algunes peces singulars, com algunes portes d’entrada a les cases, adquirides a antiquaris. Els fanals, balcons o reixes fets a mà reconstrueixen un projecte d’arquitectura tradicional andorrana.

El lloc està ple de peces d’artesania en fusta, ferro i pedra. Diferents artistes i artesans ha treballat sota el mecenatge de la família impulsora d’aquest indret. Actualment encara està en construcció i ampliació.

Tots el treballs d’artesania en forja es deuen als artistes Jacobo i Marino Franco Asensi https://forgingartbcn.com/es/ . La seva participació en s’estén des del 2005 fins enguany. El seus treballs els trobem al llarg de tot el poble en cada un dels noms de les cases, així com decoracions vàries en fanals, finestres, estripagecs o baranes. Cal destacar, de creació més recent, la Casa del Frare o la barana i fanals dedicats als quatre elements.

Detalls del noms de cada casa d’Auvinyà – Jacobo i Marino Franco.
Altres detalls – Jacobo i Marino Franco.
Cal Frare - Jacobo Franco.
Els quatre elements – Jacobo Franco.
D’altra banda podem trobar excel·lents treballs en fusta, obra de Martino Ramos i Luís Pereira en diferents façanes o en el forjat de l’església de Sant Ivo.
Enteixinat de Sant Ivo i façana duna casa – Martino Ramos.
Molt singular és també la col·lecció de xemeneies i la construcció de l’església, realitzades per Ramon Orella. Així com les construccions dels ponts i escales de pedra d’imitació romànica de Tonet Naudí.
Xemeneies i campanar de Sant Ivo – Ramon Orella.
Pont i escala d’estil romànic – Tonet Naudí.
El poble també gaudeix de obres artístiques perfectament incloses en el seu entorn, com el murals de trencadís d’Alfons Valdés, les gàrgoles de Casa Vargas (La Bisbal) o l’espectacular escultura d’ “El nen de la punxa” de Luigi Bienaimé (escultor italià del segle XIX) amb el que la família Fiter fa un homenatge a les generacions més joves.
Mur de trencadís d’Alfons Valdés.
Gárgoles – Casa Vargas.
El nen de la punxa – Luigi Bienaimé.
Per tot arreu trobem també multitud d’objectes antics, recuperats i perfectament encaixats en les seves diferents ubicacions. Des d’un altar romànic fins una pica baptismal, passant per portes antigues, capitells i frisos de fusta, timbres antics de ferro reixes i estripagecs, o el pany i clau de la capella.
Sant Ivo - Altar romànic recuperat.
Sant Ivo – Pany i clau de forja recuperats.
Per últim val la pena fer un incís de la peça de marbre feta per MARMESA amb l’ajut de l’Institut d’Estudis Andorrans, que ens explica la distància en kilòmetres que hi ha entre el poble d’Auvinyà i diferents ciutats del món.