L'inici de la funció social

Germandat de Sant Sebastià

La Germandat de Sant Sebastià va néixer fa més de dos segles com una mútua per tal d’ajudar els malalts o impedits a portar a terme les feines del camp.

Podríem dir que era una mena de seguretat social, en una època en que aquest servei era inexistent. Però la creació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i la modernització del país la van deixar sense activitat. L’objectiu va desaparèixer, però es va voler mantenir l’arrel festiu de la Consorcia o Germandat de Carnestoltes, de la que prové l’actual, que està documentada des del 1720.

Germandat laurediana

La Germandat laurediana és la més antiga que sobreviu al Principat. La documentació permet a més trobar un precedent al sistema de pagament de baixa, ja que el 1928 es recull que el subsidi s’abona “a partir del tercer dia de la certificació del metge de la malaltia”. També fou pionera en donar veu a les dones que hi entren el 1963, set anys abans de tenir dret de vot al país. I en projectes innovadors com la Mútua Elèctrica per enllumenar la ciutat, o en atorgar crèdits als socis fins al 1908. El caràcter mutualista perd pes amb la Seguretat Social i per la inviabilitat de seguir pagant als socis amb fons reduïts. Va arribar la inactivitat, però l’associació no es va dissoldre.

D’aquesta manera l’any 1988, la germandat va decidir organitzar la primera escudella popular a la ciutat. Des d’aleshores, cada 20 de gener la plaça de la Germandat s’ha omplert de la bona olor de l’escudella i de ciutadans que la comparteixen.

L’escudella és un plat greixós típic d’hivern considerat per molts com un dels patrimonis alimentaris pirinencs més importants. Per fer l’escudella cal fer un bon caldo amb carn i verdura, i s’utilitzen molts ingredients: trumfes, verdura, llegums, fideus, arròs, i no pot faltar-hi la vianda de porc. Tots, productes de la terra. De fet, quan la gent vivia de la terra, “es menjave del que hi havie a casa”.