Roda el foc

Les falles

Que la UNESCO inclogués les Falles del Pirineu en la Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat el desembre del 2015 va significar, per sobre de tot, un reconeixement als fallaires que al llarg dels anys han fet perviure aquesta tradició.

Perquè més enllà de les actituds emocionals que genera tota festa tradicional, la història de les Falles a Andorra des que van tornar a l’espai públic l’any 1987 ha estat una història de supervivència i reivindicació. Amb la UNESCO hi ha un abans i un després, perquè col·lectius fallaires i institucions agafen unes responsabilitats i uns compromisos basats en la preservació i la difusió de la festa, que al mateix temps passa a tenir unes dimensions considerables.

Originàriament, la falla era un tronc llarg de boix a on s’hi enfilaven peles d’escorça de beç que els joves de cada contrada, els fallaires, feien rodar en flames al voltant de la foguera. També la podien fer baixar des de les muntanyes properes fins a una foguera al bell mig del poble. Una vegada enceses, les falles s’agiten i es fan giravoltar vertiginosament fins al punt que generen grans rodes de foc d’una plasticitat i un atractiu gairebé hipnòtic.

Els fallaires

Sant Julià de Lòria, completa el quintet de ciutats on avui en dia es pot veure la cremada de falles.

Els cinc col·lectius fallaires constitueixen la Taula Nacional de Falles de les Valls d’Andorra, que vetlla per la coordinació de les activitats conjuntes i esdevé interlocutora amb el ministeri competent. Val a dir que la constitució de la Taula no ha implicat que els col·lectius fallaires de cada parròquia perdessin la seva idiosincràsia –cada col·lectiu continua mantenint la seva estructura organitzativa–, ni que s’hagi fet un procés d’homogeneïtzació de la festa; ans al contrari, cadascú ha continuat cremant falles amb les seves particularitats, ja siguin de vestimenta, recorregut o modalitat de cremar la falla. Els Fallaires lauredians es diferencien per rodar falles dobles i anar vestits de vermell. Com a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, per iniciar els més menuts, s’han afegit les falles de llum, que són unes boles que també es fan giravoltar i canvien de color amb què la mainada comença a practicar la festa i a gaudir-ne.

Però hi ha algunes activitats i algun element de la festa que sí que han passat a ser compartits. És el cas del taller de falles tradicionals fetes d’escorça de beç i el del fallaire major, que recupera la seva concepció de nacional quan es va crear la figura l’any 1997 i cada parròquia va renunciar a tenir el seu propi fallaire major.