Sergi Mas: l'artesà d'Aixovall
L'art andorrà
Han passat més de 60 anys des que Sergi Mas va arribar a casa Duró d’Aixovall el 1958.
I tot, per l’amor a primera vista que va experimentar quan aquell any va acompanyar Bonaventura Naudi, escultor lauredià que li havia demanat d’ajudar-lo a tallar una imatge de Sant Cristòfol per al gremi de conductors de la ciutat. Era una feina per un mes, i s’ha quedat 63 anys. I això que no en tenia cap necessitat: format a la Llotja de Barcelona, i amb un màster al Poble Espanyol a l’ombra acollidora i monumental de Ramon Violant Simorra, va agafar trapaus i família i es va plantar a Sant Julià.
En la seva prolífica trajectòria existeixen tres moments clau:
A la ciutat de Sant Julià podem gaudir de les seves creacions a la Sala del Consell del Comú (ajuntament), amb els murals ceràmics de Santuari de Canòlich o la Font de ferro.
Cal destacar el disseny de la sala noble del Consell General, de la sala del Tribunal de Corts, del vestíbul i del despatx de Sindicatura i la rèplica de la Mare de Déu de Meritxell que el Consell li va encarregar el 1973, després de l’incendi del santuari, i que va poder fer perquè poc abans n’havia tallat una còpia exacta per a la Clínica Meritxell i en conservava les plantilles. També té obra en col·leccions públiques i privades fora d'Andorra, com el mural de ceràmica esmaltada de Santa Maria de Meritxell al claustre del monestir de Jerusalem, a Israel (1994), i altres obres al Vaticà i al Museu de l'Home de París.
La seva obra no s'ha limitat a l'escultura, també ha treballat com a il·lustrador, cartellista, gravador, exlibrista i és l'autor d'una col·lecció de segells per correus francesos dedicada a les llegendes d'Andorra. El 2002 la Societat Andorrana de Ciències li va atorgar el Premi Àgora Cultural i el 2008 el ministeri de cultura francès li va atorgar la medalla de “Chevalier des Arts et des Lettres”. El novembre del 2017 l’escola d’art del Centre cultural inaugura l’Espai Sergi Mas, on, entre d’altres disciplines artístiques, s’impartiran classes de talla de fusta.
Té la seva pròpia obra literària, tant narrativa com d'assaig, il·lustrada per ell mateix. És autor dels llibres El moble andorrà (2003), Cassigalls (2010) i Aspectes de l'art popular d'Andorra (2016), dedicats a l'estudi del mobiliari tradicional, als objectes que conformen l'artesania andorrana i als costums i llegendes del Principat. La seva producció artística té com a font d'inspiració l'etnologia i l'art popular, dels quals en fa una reinterpretació.
Per al Sergi Mas, un artista de debò ha d’haver passat per les mans de l’artesania per poder ser un artista complet i honest amb la seva obra. De l’art andorrà, Mas en conserva una mostra nodrida i exquisida que ha anat aplegant al llarg de molts anys.
