Enmig d’un entorn completament natural, al fons de la vall més abrupta del país i com a primera població després de la frontera amb Espanya trobem Sant Julià de Lòria. La parròquia està formada per la vila de Sant Julià de Lòria i cinc quarts o subdivisions parroquials: Bixessarri, Aixirivall, Aubinyà, Fontaneda, i Nagol.
Sant Julià de Lòria és una de les ciutats culturals més actives del Principat d’Andorra, que s’ha posicionat com un referent al sud del país per la cultura popular, l’artesania i la formació com a eixos estratègics del seu desenvolupament econòmic.
Envoltada de muntanyes i d’art romànic en forma de petites capelles, la vila té una llarga tradició cultural. La proximitat amb la frontera l’ha convertit en una terra oberta i de pas. Per aquest motiu ha esdevingut durant segles el centre principal de l'activitat comercial andorrana amb una forta presència de l’artesania. Aquest fet industrial i comercial ha desenvolupat un teixit sòcio-cultural que avui trobem transformat en diverses entitats que dediquen la seva tasca a la difusió, la docència i la recerca de la cultura popular.
A meitat del s. XX, arribaran moltes persones buscant oportunitats de treball. La joventut dels nouvinguts, el teixit empresarial i el caràcter obert dels habitants per la proximitat amb la frontera, fomentaran la creació d’entitats que encara avui continuen amb la tasca de difusió de la Cultura popular i afavorint el naixement de noves associacions culturals.
Amb el Centre cultural i de congressos lauredià (1993), i el Museu Fàbrica Reig (2003), la ciutat pren un rumb creatiu i cultural molt important.